Jardí medicinal

Atesa la poca activitat que requereix l'hort a l'hivern, he aprofitat per fer-m'hi un raconet medicinal.
De moment hi he plantat romaní, farigola, julivert, lavanda, coliandre i salvia:


Per altra banda, els alls ja han començat a brotar, i ja treuen el cap de sota terra!

També estic tenint algun visitant que se'm menja les fulles de les cebes, i me les deixa ben pelades! Sort que en tinc de sobres!

I avui també, he descobert algun altre habitant que s'amaga sota terra i que em deixa aquest paisatge a l'hort:

I per acabar, una frase de Ciceró, pintada en un plat de ceràmica que hi havia a una casa rural on vaig estar la setmana passada:

Cebes, enciams i espinacs

   Mentre neva al Pirineu, aqui al Vallès surt el sol, i he aprofitat el fred matí d'avui per anar a ampliar una mica més l'hort.

   He fet quatre eres més, separades per crestalls, i les he cobert de compost abans d'aplanar la terra.





   El meu avi m'ha ensenyat que abans de plantar les cebes, s'escapçen una mica les arrels i les puntes perquè si no, al plantar-les, les arrels es queden cap amunt.



   Al volt de cada era hi he plantat cebes (n'hi han cabut més de 100!!) i al mig, rengles de enciams i mates d'espinacs.



   Després de plantar-ho tot, s'ha de regar una mica perquè les arrels quedin millor agafades a la terra, amb un raig a cada planteta amb una regadora ja n'hi ha prou.



   Tot el planter l'he anat a comprar avui mateix a un viver i m'he vist sent la persona més jove de la botiga (i amb diferència), els senyors i senyores que estaven allà comprant, estaven entre sorpresos i contents que una noia "jove" estigués disposada a plantar tot allò que havia comprat, amb el fred que fa! I els seus comentaris encara m'han animat més a anar corrents cap a l'hort a plantar-ho tot!

   El compost el vaig anar a buscar fa uns dies a la deixalleria del meu poble, que si ensopegues que en tenen un sac, te'n deixen agafar tant com vulguis. Jo en vaig carregar un parell de saquets.

   I aquest és l'aspecte que té l'hort avui, amb una mica més de color:

El meu equip i l'animal misteriós

L'hort a l'hivern és calma. Hi ha poques coses a fer, i més si una està amb grip a casa...
Tot i així, ahir m'hi vaig acostar a fer una ullada, i sorpresa! Algun animalot havia anat a passejar-se per sobre els alls plantats i n'havia desenterrat uns quants.
Vaig tornar a enterrar-los com si allà no hagués passat res, però el rastre de petjades era imborrable!
També volia aprofitar aquests dies de calma (i de pluja!!) per presentar-vos el meu equip en aquesta nova aventura:
En primer lloc, el meu avi, qui m'aconsella, m'ajuda i em va guiant (i quan em despisto ja el tinc darrera corregint-me alguna cosa que he fet torta o malament!)

I en segon lloc, els llibres que he anat acumulant els últims anys, amb l'esperança de que el dia que comencés un hort arribés aviat.

Cent alls sota terra

A l'hivern es bona època per plantar alls, que si tot surt bé, podrem collir a principis d'estiu i guardar-los per gairebé tot l'any següent.
He calculat que a casa podem gastar-ne un centenar a l'any (si, mengem força all!!) i si en sobren sempre els podem repartir a la família i amics, o bé preparar remeis casolans ja que l'all té moltíssimes propietats.
Per plantar els alls, hem de comprar-los assegurant-nos que no han estat tractats per a no germinar, cosa que acostumen a fer als que comprem als supermercats. Jo vaig comprar 4 o 5 caps d'all a la botiga ecològica del poble, els vaig desgranar i triar i me'n van sortir un centenar.
Ara ja només ens queda plantar-los.
Hem de tenir en compte la fase de la lluna. En el cas dels alls, la lluna ha de ser nova o minvant, ja que segons he entès, si es planten en lluna plena o creixent, les arrels es desenvolupen massa unides i expulsen l'all cap a la superfície. (Potser faré l'experiment a veure si és veritat...)

Així doncs comencem a plantar que és lluna minvant!
Anem fent forats a un pam de distància cada un al llarg de tot el tros que hem preparat.
A cada forat hi posem un all amb la cueta cap amunt (foto) i ho tapem tot sense apretar la terra.
Ara només queda esperar i anar regant de tant en tant!

Primers passos

Per començar, amb l'ajuda de cordills i estaques, hem marcat les zones on cultivarem i amb l'arpellot les hem separat amb crestalls fent un camí per moure'ns bé per l'hort.
Un cop separades les dues parts grans, preparem un parell de zones on hi plantarem, separades també per crestalls i deixant també un caminet, aquest més estret.
Un cop preparat tot, ja podem començar a plantar-hi el que volguem!

Inici d'un hort

Crec que el contacte amb la terra és la base per un canvi social positiu, molts no tenim la oportunitat d'aquest contacte perquè o bé vivim en un pis, o en una ciutat, o envoltats d'asfalt. Però si he après alguna cosa a la vida, és que si es vol es pot, jo al final he aconseguit un trosset prestat!
Ara que m'han deixat un tros de terra, i amb l'ajut de meu avi, qui sempre s'ha dedicat a la pagesia, he decidit iniciar un hort.
Aquí aniré explicant els inicis, evolució, penes i alegries que em vagi donant aquest trosset de terra.
Espero que us agradi i us sigui d'utilitat!